Derrota sense pal·liatius la del nostre Sènior A Masculí contra el Ramón Llull. Després d’un inici decebedor es va arribar a la mitja part amb el resultat de 20 a 39 que ho deixa tot dit. La reacció local va arribar amb un parcial de 25-10 en el 3º període, insuficient per acabar enduent-se el partit degut a la qualitat i a l’experiència dels visitants que van acabar guanyant pel resultat de 61-67. El que queda clar és que els vells fantasmes van tornar a sobrevolar el Pau Gasol, tot i que esperem que només sigui un accident. Altres fonts apunten a que la culpa de la desfeta és d’un servidor , ja que al llarg del partit i quan pintaven bastos vaig haver de marxar per motius d'emergència al bar (molt típic per qualsevol membre d’aquest club) i això va portar a la reacció del Sant Boi, que, al començament de l'últim quart, ja anava només un punt per sota. Quan vaig tornar al pavelló, la reacció visitant va tenir lloc i la cosa va acabar doncs com tots sabem ja. A destacar que vist el que vam veure, el millor de la tarda va ser el desplegament de medis que hi va haver per entrevistar, amb empentes i rodolons, al primer entrenador, Raúl Arias, i després, al segon entrenador, el Padró. Ambdós van presentar un discurs més que après, poc espontani i mancat d'originalitat i que era obvi que havia estat escrit per alguna mano negra. Serà la mateixa persona que va escriure el llibre a l’Ana Rosa Quintana? Seguirem informant.

Gran victòria del Sènior B en la seva visita al líder de la categoria, el Nou Esplugues (67-76). El matx va estar marcat per la igualtat en el marcador, se’ns dubte un gran mèrit dels nostres davant l’equip més regular de la categoria, amb un desenllaç certament sorprenent. Després de la igualtat en el marcador, amb diferències cap als dos costats de 5-7 punts, els nostres van aconseguir frenar al jugador local més inspirat, un vell conegut del club, Oscar Pizarro, i a més vam assistir a un gran treball d’equip també ofensiu, d’aquesta manera, amb l’ajuda de tots el nostre equip es va acabar enduent la victòria. Evidentment com ja hem dit, la victòria és un mèrit de tot l’equip, incloent al incansable Michelle di Salmeroni, líder des de la banqueta amb els seus crits i consells.

També victòria, en aquest cas clara, del Sots 21 Masculí en el seu matx davant l’AESC Ramon Llull. 68-49 va ser el resultat final, tot i que en la primera part els nostres van tenir problemes per marxar en el marcador, amb un equip visitant que no va donar el seu braç a tòrcer. Com que una altra cosa no però en aquest club som molt avispats, la presència dels mitjans informatius (Radio Sant Boi) va ser ràpidament observada pels nostres, que van reaccionar brillantment realitzant un parcial decisiu iniciat el tercer període. El partit va acabar de manera tranquila però amb jolgorio i el famós punyos al aire, mentre posteriorment José Luis Taibo oferia una roda de premsa pels mitjans informatius, demostrant igual que tots els altres que per alguna cosa als místers del club ens anomenen els “Pep Guardiola del Baix Llobregat”.

“Habemus mister victoriosus” clamaven tots els fidels seguidors de la Iglésia Juan Aguadoniana que cada dia capta més adeptes sota el lema “Juan tu has llegado, y el Raúl y el Padró solos en la derrota se han quedado”. I és que un cop més el Júnior A es va endur un partit ajustat, on ni l’ambient hostil del pavelló del Bellpuig, ni els nombroses contratemps que van patir al llarg de l’enfrontament van poder amb aquest equip, que segueix una jornada més, líder. El resultat final va ser de 63-69.

Cada jornada més a prop, però el Júnior B li costa trobar aquesta 2a victòria que serveixi de punt d’inflexió per donar un salt qualitatiu. El matx de dissabte va ser igualat contra un Roser que es presentava com un equip dur, que es troba a la part de dalt de la classificació. Un gran inici dels pupilos de Jose van dur la igualtat durant molts minuts, i només en l’últim tram de partit els visitants van obrir forat per endur-se el triomf per 66 a 80. Al acabar l’enfrontament Jose no parava de cridar “Almenys jo només he hagut de narrar una derrota, i no com el Padró” fent clara referència al fet que al realitzar l’entrevista abans, només havia hagut d’explicar la desfeta del Cadet B, i no com Padró, que va haver de fer una dissertació de la seva doble derrota amb Cadet A i Sènior A.

De fet, el nostre Cadet A va estar a les portes d’assolir la primera victòria en la temporada davant un dur rival, el CB Esparraguera. Davant una grada absolutament entregada a l’equip, els nostres joves jugadors van donar una lliçó de lluita i bon joc en diverses fases del matx, tot i que també van cometre errors innocents que els van condemnar a la derrota. Masses pilotes perdudes en passades arriscades i un final ajustat on no es va tenir sort van donar un resultat final de 73-77 pels visitants. En diverses fases del matx la grada va protestar certes decisions arbitrals, i no cal confondre conceptes, ja que l’equip va perdre pels seus errors i si alguna cosa s’ha d’entendre és que el col·legiat es pugui equivocar. Això no treu i sense ànim de ferir a ningú que des d’aquí es demani que la il·lusió dels nois que al cap i a la fi són els protagonistes del matx s’equipari a la il·lusió que ha de tenir qualsevol persona relacionada amb el bàsquet en el dia a dia, i aquí també incloem als àrbitres.

Gran treball del Cadet B Masculí que dirigit per Jose ens va fer somiar molts minuts amb la victòria enfront d’un bon equip, el Casp, que només ha perdut 1 partit. Al final el resultat va ser de 36-47. Xexu que havia acabat de jugar amb el mini b, encara lleugerament tocat pels nervis li comentava a Jose al final” Tranquilo mister, en el apertura os han ganado, pero aún queda el clausura y el mundialito de clubs” des d’aquí desitgem que no sigui res perquè encara és molt jove i l’estem abocant als deliris que altres fa temps que ja tenim.

I va arribar la 2a victòria del Pre-infantil Masculí enfront el Viladecans, els nostres joves talents capitanejats per Coves van oferir un bon espectacle, amb un bàsquet ràpid i intens, el resultat final ho diu tot: 82 a 43. Ha treballar i seguir així. La nota la va posar el nostre coach que al acabar el partit afirmava als seus jugadors “Xabales, habeis metido todo lo que yo mañana haré en aguas”.

Bon partit tot i la derrota la del Mini A Masculí, el tàndem Puchy-Aran viatjava al Platels Arena per jugar contra l’AESE amb confiança i no s’equivocaven, el resultat final va ser de 80-35 i el millor del matx va ser veure una clara millora en quant a l’esforç per part de l’equip.

Gran partit el de les nostres cracks a camp del CN Sabadell, el líder del grup. Les nostres jugadores del Mini Femení, van treballar de valent i el resultat final de 83-33 demostra l’entrega que van tenir contra un gran equip. Moltes felicitats!

I tanquem amb el Mini B Masculí, un servidor va poder gaudir del partit en 1a persona i va descobrir un grup de xavals que corre, lluita i treballa amb il·lusió. Igual que Xexu, que seguint les perfectes indicacions de Goyo va disfrutar-patir del partit en 1a persona, sense deixar d’animar als seus jugadors. La nota negativa la va protagonitzar el Sant Joan Despí, on els seus nanos es mofaven en certes ocasions de situacions del partit, mai aturades pel seu entrenador (i aquest és el problema). Des de la redacció apostem pels nostres entrenadors, perquè també són educadors, i des del nostre humil punt de vista, el resultat és el de menys perquè la nostre banqueta va donar una lliçó a la seva, i això és el més important.

Volem acabar anunciant quer la família de jefes de premsa també creix, aquesta setmana ha debutat el tercer membre fent una crònica, ell no ho sap però la idea és acabar “encasquetant-li” tot a ell que per això és el nou.